Avui, Dia Mundial de les persones refugiades, l’equip tècnic del programa d’inclusió residencial ha escrit aquesta reflexió que volem compartir amb vosaltres:

Refugi. Paraula curta per a una vida sencera. Fugir, deixar-ho tot, creuar fronteres que no haurien d’existir. Per a moltes dones, això vol dir fugir també de la violència masclista, de la discriminació, de la por de ser silenciades o invisibles.

La invisibilitat de les dones refugiades sovint amaga el seu paper fonamental com a líders i agents de canvi dins les comunitats desplaçades. Són elles qui impulsen xarxes de suport, lideren iniciatives i sostenen famílies en contextos d’emigració. La seva capacitat d’organització són el veritable refugi de moltes vides.

No és caritat, és justícia. No és favor, és dret. Perquè cap dona, cap persona, és il·legal. Perquè l’únic mur que hauríem de construir és el de la dignitat compartida i la sororitat. Que cap dona hagi de demanar permís per viure. Que la vida sigui refugi.

“El silenci és un luxe que no ens podem permetre.”
Chimamanda Ngozi Adichie